Olèrdola, els vins escumosos ancestrals i el bressol vitivinicola de Catalunya

El Penedès ha estat testimoni de la producció de vi a Catalunya des de temps immemorials, esdevenint el conjunt monumental d'Olèrdola, a 50 km de Barcelona, una de les zones on el cultiu de la vinya i l'elaboració de vi es troben més àmpliament documentades.

La gran concentració de cellers de l'època medieval localitzats en aquesta zona, han fet d'Olèrdola un cas únic a Catalunya, convertint a aquest municipi, a més, en un territori referent en recerques arqueològiques vinculades a la producció vitivinícola a Europa.

Encara que des de l'any 1921 es realitzen excavacions en aquesta zona, ha estat des de 2014 que diverses d'aquestes intervencions arqueològiques a Olèrdola han permès localitzar fins a nou antics cellers medievals en la zgrona del Pla dels Albats i, també, en el mateix Conjunt Monumental d'Olèrdola, on s'ha documentat la presència de centres de premsat, s'han localitzat dues premses per a raïm i un petit celler, on presumiblement es guardaven les botes de vi.

Diferents excavacions realitzades en la dècada dels 90 per investigar i analitzar restes de grans mineralitzats i de troncs carbonitzats ja havien confirmat, abans, que a Olèrdola no només es rebien, per exemple, àmfores amb vi en temps dels fenicis, sinó que ja en el segle VII aC, fins i tot amb anterioritat a convertir-se en un poblat iber, a Olèrdola ja s'elaborava vi.

Aquesta activitat s'ha mantingut al llarg de la història, des de l'època romana i grega fins a l'actualitat, havent adquirit especial rellevància la producció vitivinícola a Olèrdola durant la seva època medieval.

El Castell d'Olèrdola, un mirador privilegiat a les vinyes del Penedès

Un dels espais destacats del municipi durant aquesta època medieval era el Castell d'Olèrdola, que el 7 de juliol pròxim es convertirà en l'excepcional escenari de la III Trobada de Productors d'Ancestrals de Catalunya.

Construït l'any 929 sobre part de les ruïnes de l'antiga fortalesa romana, el Castell d'Olèrdola és una de les escapades prop de Barcelona més populars, des d'on és possible gaudir no només d'unes impressionants vistes del parc natural d'Olèrdola i de les vinyes del Penedès, sinó, també, de la visita al seu interessant centre d'interpretació i la diversitat d'activitats culturals que s'organitzen de manera periòdica per divulgar la rica història d'aquest enclavament declarat bé cultural d'interès nacional.

A més, el Conjunt Monumental d'Olèrdola, és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya, per la qual cosa des d'aquí parteixen, també, diferents rutes per la zona, entre elles diverses relacionades amb la vinya i el vi a Catalunya, en la qual els Ancestrals tenen un protagonisme destacat al Penedès, un dels territoris de producció vitivinícola per excel·lència a la península Ibèrica.

Al llarg dels segles, la producció de vi ha donat forma al paisatge, la cultura i les tradicions del Penedès, on els últims estudis arqueològics tracen l'origen del cultiu de la vinya des del segle VIII aC.

Per aquestes terres van passar fenicis, grecs i romans, establint les bases d'una rica herència de producció vitivinícola, amb 2.700 anys d'història, que ha perdurat fins als nostres dies com un dels motors principals de l'activitat econòmica del Penedès i més de 2.500 hectàrees de vinya estenent-se al llarg del territori, des de la mar a la muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona.

I és al Penedès, també, on destaca una rica oferta de cellers de vins Ancestrals- vi conegut a França com a Pet Nat o Pétillant Naturel -, els quals esdevindran amfitrions de la III Trobada de Productors d'Ancestrals, una fira dedicada en exclusives a aquests escumosos naturals produïts en diferents zones vitivinícoles de Catalunya que permetrà gaudir el pròxim 7 de juliol de 2024, a tot el públic assistent, de l'àmplia oferta de qualitat d'Ancestrals que serà aquí present.

Seguint la pista al mètode d'elaboració de vins Ancestrals

Al Penedès, els Ancestrals es compten entre els clàssics del territori. En el segle XIV algunes obres, com les del teòleg Francesc Eiximenis ja esmentaven la producció de vins frizzants a Catalunya, encara que no va ser fins dos segles després que, a França, on també es produïen, Dom Pierre Pérignon, abat de Hautvillers, va refinar el mètode, conegut avui com a "Tradicional".

Segons s'explica, estant una nit sopant amb els seus companys clergues a l'abadia, Dom Pierre Pérignon es va aixecar de la taula durant el sopar, atret per uns estranys sorolls que arribaven des del celler, on reposava el vi que aquests religiosos produïen. Passada una estona i preocupats per la seva tardança, els altres monjos van anar a buscar-lo i el van trobar al celler, bevent vi i exclamant que estava tastant estrelles, fent referència a les moltes bombolles de la beguda.gra

En realitat, en aquell moment, l'abat no estava enaltint aquell vi, al contrari. Dom Pierre Pérignon, considerat un dels primers enòlegs, el que volia precisament era evitar aquestes bombolles que apareixien a conseqüència de la segona fermentació alcohòlica que patien els seus vins.

En aquell temps, Hautvillers, a la regió de Champagne, era una de les regions més fredes de producció de vins a França, la qual cosa provocava que el raïm es recol·lectés molt tard, sovint ben entrada la tardor. Això complicava la seva fermentació que quedava incompleta amb la baixada de temperatures i es reactivava a la primavera fent augmentar la presència de CO₂ en els recipients i provocant la seva explosió. Fet que l'Abat Pérignon volia evitar del tot.

No obstant això, aquells vins no resultaven desagradables i a poc a poc, la seva tècnica d'elaboració va anar ajustant-se prenent-se com a referència, el treball de l'abadia benedictina de Saint-Hilaire, també a França, on des del s. XVI, s'elaborava el vi efervescent conegut com a Blanquette de Limoux, considerat l'espumós més antic del món.

El refinament al llarg dels anys va donar lloc al mètode tradicional o champenoise d'elaboració de vins escumosos i al mètode per a vi Ancestral o Pet Nat, mot que procedeix de la denominació Pétillant Naturel, que en francès fa referència als vins naturals lleugerament escumosos que s'embotella abans que hagin acabat de fermentar, perquè el procés culmini a l'ampolla sense l'addició de llevats o de sucre. Per contra, en el cas del mètode tradicional, la primera fermentació serveix per obtenir un vi base al qual, després, s'afegeixen sucres i llevats que, en una segona fermentació dins de l'ampolla, contribuiran a obtenir un escumós controlat.

Encara que les diferències entre tots dos mètodes poguessin donar lloc a pensar que els Ancestrals són vins de mínima intervenció, la seva elaboració requereix tota l'atenció per aconseguir els matisos que els converteixen en uns vins escumosos tan especials, amb els sucres i llevats propis del most i capaços de mantenir totes les aromes del raïm madur, oferint un bouquet més afruitat, fresc i amb menor acidesa que altres vins escumosos o vins d'agulla similars.

Celebrar la III Trobada de Productors d'Ancestrals de Catalunya al Castell d'Olèrdola, al Penedès, bressol de la viticultura a Catalunya, és un reconeixement a tots els productors que, any rere any, defensen aquest vi escumós natural i únic i als que s'han sumat en les últimes collites, enriquint, encara més, la diversitat i qualitat dels vins Ancestrals.

Estem convençuts, a més, que aquesta fira és una immillorable manera d'aconseguir major visibilitat per als vins Ancestrals, símbol d'identitat vitivinícola catalana, per això tothom, públic i cellers, és benvingut a participar.

Ens veiem el 7 de juliol al Castell d'Olèrdola, amb una copa de vi ancestral per brindar!

Aconsegueix les teves entrades